Com vèncer l’aferrament a les fotos

Si mirem tot el procés d’endreçar una casa, jo diria que gestionar les fotografies és una de les tasques més difícils. Saps que en tens moltes, o massa, i que no cal que les guardis totes, però no saps quin criteri aplicar a l’hora de llençar-les o quedar-te-les.
El llibre La màgia de l’ordre, de Marie Kondo, em va ajudar molt en aquest sentit. Me’l vaig llegir el 2011 i em vaig posar a fer el «festival de neteja» que proposa l’autora. Després de fer tria de roba i llibres, de revisar la cuina i el bany i de vendre uns quants mobles que havien quedat buits, era el torn de les fotos. Vaig buscar unes hores de calma i solitud i un dissabte a la tarda em vaig disposar a obrir el bagul dels records, com diu la cançó.
Primer vaig reunir totes les caixes amb fotos en paper que tenia. Em vaig asseure sense música ni distraccions i vaig començar a treure-les una per una. Jo em pensava que no en tenia tantes i em vaig quedar al·lucinada (i una mica agobiada) quan les vaig veure escampades sobre el sofà i la tauleta.
El meu filtre va ser guardar les fotos que m’agradaven o em feien riure, per la imatge o pel record, i que «serien dignes» d’un àlbum. Vaig llençar totes les fotos on sortia malament (soc sincera) o que no eren especialment boniques. En tenia unes quantes d’un viatge a París amb la meva família. Vaig llençar les típiques de la torre Eiffel i em vaig quedar una foto de tots junts en una llibreria antiga. D’aquell viatge em vaig quedar una sola foto, la meva preferida, perquè per a mi n’hi havia prou per recordar l’experiència.
També em vaig desfer de les que em feien mal rotllo per algun motiu. Una persona «important» del meu passat que em porta mals records? Fora! Em vaig adonar que tenia a casa males vibracions que s’hi havien quedat en el seu moment i que no havia tornat a revisar.
També vaig estripar les fotos repetides i en vaig guardar una per ocasió. Per exemple, les dels aniversaris, que et fan una foto amb el pastís, una altra bufant, una altra tallant el pastís i dues o tres de tota la família. A més, també em vaig desfer de fotos velles de gent que no reconeixia. Les hi vaig enviar a la meva mare per WhatsApp per si les volia, per si eren parents que jo no recordava.
Revisar les fotos aquella tarda em feia alegria i pena alhora. Era genial recordar èpoques precioses de la meva vida, i trist recordar els meus éssers estimats que ja no hi eren. Davant d’aquest nus emocional, vaig aplicar el que recomana Marie Kondo, que és valorar el meu moment present. Apreciar qui soc ara, el que faig i les persones superespecials que m’envolten. Això em va desbloquejar i, en lloc de passar-ho malament llençant fotos, vaig continuar fent la meva selecció «de grans moments de la meva història» :) amb gratitud i alegria per tot el que havia viscut.
Per acomiadar-me, t’afegeixo un vídeo amb una minicerimònia de Marie Kondo per desfer-nos amb respecte de les fotos en paper que volem deixar anar però que se’ns resisteixen.
Repassar les fotos em va centrar moltíssim per dins i va ser superalliberador, t’ho asseguro. A més, és molt pràctic fer tria a fons així, perquè després vas molt de pressa per fer un àlbum o trobar les fotos d’una ocasió. Ja t’has enfrontat al teu arxiu de fotos?
Més idees sobre fer tria
El meu estiu transformador
Va començar l’agost, el mes que havia esperat tot l’any, i tot i ser de vacances no tenia ganes de fer res. Estava esgotada i sense plans. Fins que vaig fer un clic.
L’ordre correcte per endreçar la casa segons «La màgia de l’ordre»
Marie Kondo recomana seguir un ordre concret per endreçar la casa i guanyar temps i eficàcia: roba, llibres, papers, komono i records.
Marie Kondo per als més petits
KonMari proposa recollir les joguines juntament amb els nostres fills perquè agafin l’hàbit, guanyin autonomia i, amb el temps, ho facin sols.